En el conjunt del país, la Catedral de Barcelona és l’entitat que ha conservat més pergamins solts de tota Europa. L’objectiu central del projecte és l’edició dels documents de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona corresponents al segle XII, que durà a terme un equip de diversos especialistes. Aquesta tasca, és la continuació dels treballs que van donar com a resultat la publicació dels diplomes fins a l’any 1100, recollits en dos repertoris. Del primer n’és autor Àngel Fàbrega, «Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I, documents dels anys 844-1000», que aplega 350 unitats i inclou un estudi de Josep Baucells sobre la datació dels documents de la Catedral de Barcelona entre els segles IX i XIII. El segon fou obra d’un equip format per Carme Batlle, Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Josep Hernando i Manuel Riu, «Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona, segle XI», un repertori de 1719 instruments, precedit d’un conjunt d’articles relacionats amb els fons arxivístics de la Catedral, el procés de formació de l’Arxiu Capitular, els criteris de classificació de la documentació, les possibilitats de recerca que ofereix el corpus, l’antroponímia relacionada amb els documents, qüestions sobre cronologia, etc., que signen els mateixos editors.
A hores d’ara encara desconeixem el nombre de documents que conformarà la col·lecció del segle XII de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Feta una primera aproximació de les sèries Diversorum i dels diversos volums dels Libri Antiquitatum, entre els originals i les còpies del Cartulari de les quals no se’n conserva l’original ens movem en unes xifres que s’acosten als 1800 documents. Segons els nostres càlculs, la xifra pot superar els 3000. Cal posar en relleu que el nombre d’instruments del diplomatari del segle XII superarà els existents fins a l’any 1100, ja publicats, que superen els 2.300.
La documentació reunida permetrà, en bona mesura, conèixer el govern de la diòcesi, a més de la gestió i administració dels recursos de la Seu. Hi ha documentació eclesiàstica, com correspon a la institució titular, però també n’hi ha molta de caràcter civil. Entre aquesta hi destaquen les donacions en tota la seva diversitat (directes, post obitum), compravendes de béns i drets en totes les seves modalitats (de domini, de cens, alodials), establiments (cartes precàries, donacions a cens, contractes emfitèutics), empenyoraments, permutes, testaments, arbitratges, composicions, concòrdies i judicis. Els diversos actors directes d’aquests documents tenen per objecte de les seves transaccions tota mena de béns i rendes: castells, vinyes, camps, horts, boscos, aigües, molins, prats, pastures, etc., en totes les vessants jurídiques possibles, en alou o a cens. S’ha de remarcar, també, que hi ha documents on la Seu de Barcelona no figura entre els seus actors. Es tracta d’escriptures relatives a altres senyories, però llurs fons han estat incorporats, per raons diverses, a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. També hi ha transaccions entre particulars, els béns de les quals acabaren, tard o d’hora, sota domini de la Seu. Amb els béns (movents, semovents, drets) s’hi inclouen les escriptures que recullen tota la tradició prèvia al seu ingrés a la institució.
Estem convençuts que el gran cabal d’informació contingut en la documentació conservada a l’arxiu, i que es posarà a l’abast de la recerca amb el desenvolupament d’aquest projecte, ampliarà molt substancialment els coneixements sobre la Barcelona d’aquells temps i la seva incidència en els processos que van donar lloc a les pàgines més esplendoroses de la història de Catalunya.
