La traça o mostra del mestre Carlí, com ha sigut coneguda històricament, és un dels pocs plànols d’arquitectura catedralícia de l’edat mitjana i gran format que encara es conserven avui dia. Fou realitzada l’any 1408 pel mestre d’obres Carlí Galtés (també conegut com Charles Gautier), provinent de la població de Rouen a Normandia, i pel seu aprenent, Joaní, de provinença desconeguda. Dibuixada sobre un suport format per vuit pergamins units, la traça conté el disseny original de la portalada principal de la Catedral de Barcelona, contemporani al moment de la construcció de la façana principal de l’edifici.
Entre d’altres traces equivalents a catedrals com Colònia, Viena o Estrasburg, el cas barceloní és excepcional per la quantitat de documentació conservada als llibres d’obra, que permet reconstruir amb precisió la cronologia, les condicions de treball i els pagaments al mestre i ajudant. La traça fou efectuada entre abril i juliol de 1408. S’ha descobert que Carlí i Joaní hi treballaren en paral·lel entre 52 i 63 dies, en base al traç, diferències entre tintes i la remuneració detallada de l’encàrrec a l’entrega del disseny, fet que ofereix una visió poc habitual sobre l’organització del treball d’un mestre d’obres itinerant a inicis del segle XV.
El projecte de Carlí seguí diversos criteris i encaixos geomètrics, tots encara conservats dins la peça com a part intrínseca del procés de concepció i dibuix d’aquesta. Tot i que no es va arribar a construir a inicis del segle XV, fou recuperada al segle XIX i serví com a base del disseny de la façana que s’acabaria realitzant per l’arquitecte Josep Oriol Mestres, finançada pel mecenes Manuel Girona Agrafel. En aquest sentit, tot i els canvis que aparegueren entre disseny original i construcció definitiva, es tracta d’un document excepcional per comprendre el procés de disseny dins l’arquitectura medieval.
