Les lleudes de Barcelona són un conjunt d’impostos indirectes que gravaven la comercialització i el passatge per la ciutat d’una àmplia gamma de productes: alimentaris, drogues, espècies, manufactures, bestiar o materials per la construcció. Les tarifes d’aquests impostos van ser fixades l’any 1222 a través d’un acord entre el rei d’Aragó i el noble Guillem de Mediona. En aquell moment, els dos actors es van repartir la recaptació de l’impost, donant origen a les anomenades Lleuda de Mediona i Lleuda Reial. Aquests impostos, que es cobraven als portals i al front marítim de la ciutat, no van acabar d’extingir-se completament fins el segle XIX.
Si, avui, les lleudes de Barcelona són conegudes és gràcies als treballs de la Dra. Roser Salicrú (IMF-CSIC), que a la dècada de 1990 va estudiar el primer dels registres coneguts en aquell moment de la recaptació dels impostos. Es tracta d’un volum que conté els comptes del febrer de l’any 1434 i que presenta, per jornades, una llista nominal de mercaderies venudes a la ciutat o en trànsit, el seu preu o quantitat; i tot això associat a un comprador o venedor i també a la taxa satisfeta al fisc. Posteriorment, els estudis del Dr. Pere Orti (UdG) van permetre de sistematitzar els tarifaris de les lleudes de Barcelona. Aquest mateix estudiós va interpretar l’evolució de l’impost al llarg dels segles XIII i XIV.
El fons de les lleudes de Barcelona és un tresor documental. L’Arxiu Capitular de Barcelona custodia uns 500 llibres de comptes d’aquests impostos, datats entre 1458 i les darreries del segle XVII, i amb una extraordinària sèrie contínua entre 1522 i 1574, període pel qual s’han preservat els comptes corresponents al 99% dels mesos. En bona part, aquest fons és encara inèdit. Té prou potencial perquè, a través del seu buidatge extensiu, els investigadors reprenguin problemes historiogràfics com ara la recuperació comercial posterior a les crisis del segle XV català, el paper de Barcelona en les xarxes mercantils del Mediterrani i de l’Atlàntic al segle XVI, o l’evolució dels preus en aquests períodes.
En el marc d’un contracte Ramon y Cajal a la Universitat de Girona, actualment el Dr. Lluís Sales i Favà estudia aquests registres per tal d’interpretar els trànsits comercials de Barcelona al segle XVI. Un conveni entre la universitat gironina i l’Arxiu Capitular de Barcelona ha permès digitalitzar una bona part dels fons de la lleuda.
